L'idioma Gola

L’idioma Gola és la llengua pròpia del poble Gola, també s’anomena Gula. Es parla a Libèria occidental, entre els rius Mano i St. Paul i a Sierra Leona a les províncies de Kenema i Pujehun (frontera amb Libèria). A Libèria el parlen aproximadament unes 99.300 persones i a Sierra Leona el parlen unes 8000 persones, tot i que la tendència és que aquests canviïn al Mende.

Té els següents dialectes: Deng (Todii), Kongba i Senje.

Els Gola viuen a petits pobles escampats al llarg dels boscos de la zona. Els territoris que actualment ocupen els Gola antigament eren boscos humits tropicals deshabitats. Al llarg dels segles el seu paisatge ha canviat molt a causa de la desforestació per a crear noves terres de cultiu.

La majoria Gola es dedica a l'agricultura de subsistència. L'arròs és el cultiu principal. Tenen tècniques de cultiu molt desenvolupades i això fa que tinguin excedent d’arròs. Amb la construcció de carreteres, la població jove se’n va a les ciutats a treballar.

Els seus habitatges són circulars, fets de fang i amb les teulades de palla. Els homes han de netejar els camps i cultivar la terra. Les dones i els nens ajuden a plantar l'arròs i altres cultius com nyams, cacauet i taro. Una de les responsabilitats dels nois és vigilar les collites i la cacera de petites aus i animals lluny dels camps. Les dones seguen els conreus i les noies desgranen l'arròs.

Els Gola són diferents dels pobles veïns perquè són més esvelts i prims i tenen un color de pell més clar.

Aproximadament, el 75% dels Gola són musulmans mentre que la resta mantenen la seva religió tradicional.

Els elements principals de la religió tradicional Gola són: la seva creença en els esperits de determinats éssers no humans i el Culte als Avantpassats.

Creuen en la reencarnació. Quan algú es mor, es creu que reneix en un altre membre de la família del seu pare o la seva mare. Per això, s'usen els noms dels avantpassats una i altra vegada.

Les cerimònies principals i els ritus estan associats a l'agricultura. Ningú no pot segar els conreus abans de realitzar les ofrenes dels primers fruits als déus. Durant els temps de sequera fan ofrenes (normalment se sacrifica algun animal) i oracions per atreure la pluja al déu anomenat Da.

Entre els Gola, la circumcisió és el ritu d'iniciació més important per a un noi. Aquest temps és també un temps d'aprenentatge religiós. Durant un mes després de la circumcisió, el noi s'aparta i no pot parlar amb ningú. A partir de llavors serà considerat com un adult capaç d'assumir responsabilitats, merèixer major respecte dels seus majors i participar en determinats cultes religiosos.

Bàrbara Di Cassia. 5è Cassià Costal