LA LLENGUA POM I PANA

Les llengües pomo o pomoanes , també anomenades kulanapanas són unes llengües que es parlen a Califòrnia i EEUU a la costa del Pacífic. Són unes llengües que estan en perill d’extinció.
Aquestes llengües existien a Nord Amèrica abans de que arribessin els europeus.
Abel Cubarsí C.E.E PALAU

EL BENGALÍ

És una llengua indoeuropea del grup índic oriental derivada del Magadhi, de cultura important, d'ús oficial a Bangla Desh i a l'estat indi de Bengala Occidental. La parlen més de 100 milions de parlants.
Aquesta llengua està caracteritzada per una gran simplificació morfològica. No posseeix formes especials per a notar el gènere. El plural és també sovint notat amb l'addició d'un terme, en aquest cas, quantitatiu. L'adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas. El verb no distingeix les formes del singular i del plural.
El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses. Hi ha notables diferències entre la llengua col·loquial i la llengua literària. La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli. La llengua literària posseeix un vocabulari molt influït pel sànscrit i unes formes gramaticals arcaiques, i pràcticament és intel·ligible únicament per les persones instruïdes.

Alpha Sisoho, Nara Baragi, Helena Carretero, Yaiza Matas, Laia Salinas, Sergio Soto, Alba Romero, Emilia Colomer, Jeanne Latron, Abel Cubarsí i Manu Trubat. C.E.E PALAU

COM ES POT FER TEATRE EN DIFERENTS LLENGÜES?

Les diferents llengües ha estat el tema de la setmana cultural de la nostra escola. La nostra classe ha fet una obra de teatre molt divertida, es titulava “Escudella Express”.
Uns cuiners, molt de casa nostra i un xic eixelebrats , anaven arreu del món i feien una recepta del país que visitaven i es transformaven i parlaven amb la seva llengua.
Els cuiners van viatjar fins el Marroc, on van trobar en Manu que va fer un “Kebab”. L’Emilia era italiana i ens va cuinar una “ Pizza Calzone”. A la Xina l’Alba va fer un “Rollito de Primavera” molt especial. La Jeanne Latron, com no, estava a França i va cuinar una fantastica “omelette” a la française. I per acabar l’Abel va anar a Mexic i va cuinar uns ”huevos picantes” amb molt de chile.
Que tingueu una bona cuina!!!!!!!!!!!!!!!!

EMÍLIA COLOMER C.E.E PALAU

El xinès

La xina és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. El xinès és la llengua més parlada al món, la segueixen l’anglès i l’espanyol. Més de mil milions d’habitants parlen xinès. El xinès està composat per un gran nombre de dialectes, aquests dialectes són molt diferents entre ells, són tant diferents que entre dialectes diferents no s’entenen. El Xino mandarí el Xino cantonès són els dialectes que més es parlen en totes les províncies.
La llengua escrita té uns 15.000 caràcters, això fa que sigui força difícil aprendre-la perfectament. De fet, amb un coneixement de 3.000 caràcters que tens un nivell acceptable de xinès i ja podries, fins i tot, llegir el diari. La cal·ligrafia d’aquest idioma és un art i els millors cal.ligrafistes són considerats artistes.

Ona Marquès, Alba Thió, Joan Serra, Manel Rodríguez. 6è Eiximenis.

Jordi de Sant Jordi

Durant la seva vida va ser cavaller i escriptor. Va néixer al País Valencià a la segona meitat del segle XIII i va morir, provablement l’any 1424. Expliquen que des de molt jove va ser ensenyat amb el càrrec de cambrer reial. La majoria de les seves composicions són de caire amorós, essencialment trobadoresc, i la seva lírica es característica per la suau tristor.
A continuació anomenem algunes de les seves obres; Crida a les dones, lo canviador, cançó d’opòsits i estramps.
Actualment, alguns dels seus poemes han estat musicats per Raimon.

Carla Ríos, Bernat Creus, Maria Sàbat i Marta Fossas 6è Eiximenis

LA VIDA DE LA MERCÈ RODOREDA

Va néixer a Barcelona l’any 1908, i va morir a Girona l’any 1983, quan tenia 75 anys.
De petita va anar molt poc a l’escola. Va canviar tres vegades d’escola i no tenia gaires amics. Per no avorrir-se, es passava les hores a casa seva llegint i somniant les histories que després de gran escriuria.
El seu pare i el seu avi matern van ser els seus grans mestres, i les persones que més la varen influir. Quan es va morir el seu avi, el seu oncle Joan que estava a l’Argentina va tornar a Barcelona. Quan la Mercè tenia 21 anys es va casar amb el seu oncle i varen tenir un fill en Jordi. Quan en Jordi tenia un any es varen separar, el matrimoni va ser un fracàs.
Amb la guerra civil espanyola del 1936 la Mercè ha de marxar a l’exili. En Franco no volia que es parlés i escrivís en català, i com que la Mercè escrivia català va haver de marxar cap a França amb altres escriptors catalans.
Va estar a París i a Ginebra, on va viure amb el seu amant, en Joan prat. Després va tornar a Catalunya l’any 1972. Es va establir a Girona, concretament a Romanyà de la Selva. Va comprar una casa que es veiés com sortia i es ponia el sol. Per la Mercè era molt important que allà on vivia hi haguessin moltes flors. Les necessitava per viure, perquè li recordaven la casa on havia nascut.
Les seves principals obres són: Mirall trencat, la Plaça del Diamant, Aloma, Quanta quanta guerra,...
L’any 1983 es va morir de càncer, i està enterrada en el cementiri de Romanyà de la selva.

Alpha Sisoho, Nara Baragi, Helena Carretero, Yaiza Matas, Laia Salinas, Sergio Soto, Alba Romero, Emilia Colomer, Jeanne Latron, Abel Cubarsí i Manu Trubat. C.E.E PALAU

MERCÈ RODOREDA

La Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l’any 1908. va ser una escriptora catalana considerada per molta gent, com l’escriptora més important a la narrativa d’avui dia.
L’any 1939 es va exiliar a França, desprès va tornar a Catalunya on va escriure en companyia de dues amigues de l’època en que va està treballant en comissariat de la propaganda, les obres són les següents: Mirall trencat, Aloma, La plaça del diamant i El carrer de les camèlies. Va morir l’any 1983 a Girona.

BET BARCELÓ C.E.E PALAU

Mercè Rodoreda i Josep Carner

A la classe de cinquè de l’escola Eiximenis ens hem apropat a la persona i a l’obra de la Mercè Rodoreda ja que aquest any es commemora el centenari del seu naixement i els vint-i-cinc anys de la seva mort.
Tot i que Mercè Rodoreda té molta més obres en prosa que en poesia, hem llegit i il·lustrat un poema que originalment va escriure a màquina, que no té títol i que diu així:

Vestit cenyit i brodat
De pàmpols i menta fresca.
Amb arracades de perla.
Deu-li xocolata amb xicra
i un ram de flors de tabac.
Petita i arrepenjada
a la barana del mar,
tots el peixos se la miren,
i s’aturen per mirar.
Ves-te’n a la Martinica
Amb un paraigua esquinçat.
Tota la nit a la falda
Adormida com un gat.
Els llessamins es desmaien
i es desmaia un lliri blau
amb una vela de tela
i un rem de fusta del bosc.
Posa’t al cap una rosa
I un llaç verd per cinturó.


També hem seleccionat , llegit i il·lustrat uns poemes d’en Josep Carner. Aquests poemes sí que tenen títol i els hem trobat més fàcils d’entendre.

EL CARGOL

-Tinc banyes que no fereixen,
Menjo tan de verd com puc
I, com una joia viva,
Porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
I peus feixucs o ferrats
Que sabrien esclafar-me
Damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un : - Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.



AI, QUIN FRED QUE FA!

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades,
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar!

Barcelona, gran casal,
flor de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
somriu i s’allunya.
Diu: - Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser
al cim de les branques,
rams de roses blanques.



SOL VINE

Sol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.

5è Eiximenis

Llengues de la nostra escola

Les llengües que es parlen en l' entorn de la nostra escola són prou diverses segons hem pogut esbrinar gràcies a una enquesta que s'ha fet als pares i mares on se'ls demanava quina era la seva llengua nadiua.
Amb les respostes a la mà hem vist que la majoria parlen català i castellà a casa, a vegades un i a vegades tots dos en el mateix idioma. S'inclouen aquí els arribats darrerament des de l'Amèrica del sud i centre ( variants de l'espanyol ) .
Les altres llengües, diguem-ne foranes són unes 18 en total, de quatre continents del món i els seus noms són aquests:

Europees: anglès, francès, italià, portuguès, polonès, rus, croata, romanès i lituà.

Africanes: àrab, bereber, fulah, mandinga i sarajule.

Americanes: aymara i brasiler ( portuguès )

Asiàtiques: hindi i urdu.

Toni Ibàñez i Jordi Gispert. 6è Montfalgars

La llengua Àrab

LA LLENGUA ÀRAB
العربية

La llengua àrab és la llengua parlada pel poble àrab. És una llengua semítica, és a dir, llengua parlada a l’antiga Mesopotàmia (actual Iraq) fa més de 3000 anys. És per tant una de les llengües més antigues.
“L'Alcorà o al-Qurān" és pels musulmans com la BÍBLIA dels cristians. El missatge original estava escrit en àrab. De l'Alcorà se n'han fet traduccions a molts idiomes.
L’origen de la llengua àrab es remunta al segle II de la nostra era i es considera una llengua revelada directament a Ismael, fill d’Abraham. Les primeres escriptures en àrab són del segle VI.
Aquesta llengua s'ha estès per Orient Mitjà, Nord-Àfrica, i Àsia Occidental. La parlen 225 milions de persones.

Marc Capell, 5è A, Escola Migdia

La llengua Mina

LA LLENGUA MINA

L'idioma Mina és una de les divuit llengües menys parlades del món. El parlen només unes 220.000 persones a l'esxtrem sud de Togo (Àfrica), juntament amb altres idiomes com l'Ewe, el Dagomba i el Kabye i l'idioma oficial que és el Francès.

Togo té una població d'uns 5,4 milions d'habitants.
Algunes expressions de l'idioma mina són: Akpe (gràcies), akpe ka ka (molte gràcies), sodelo, sodé (adéu), mia do go (ens veiem més tard), aá (sí) i ao (no).

Tot i que no hi ha gaire gent parlant en mina, sí que hi ha escriptors en aquesta llengua, com és el cas de l'escriptora Ged Ami, psudònim utilitzat per >Lolonyo Amivi Brigitte Beauty M'Baye en tots els seus escrits. Va publicar l'obra "Etrange Heritage" l'any 1985.

David Varas - 5è - Migdia

L'idioma Gola

L’idioma Gola és la llengua pròpia del poble Gola, també s’anomena Gula. Es parla a Libèria occidental, entre els rius Mano i St. Paul i a Sierra Leona a les províncies de Kenema i Pujehun (frontera amb Libèria). A Libèria el parlen aproximadament unes 99.300 persones i a Sierra Leona el parlen unes 8000 persones, tot i que la tendència és que aquests canviïn al Mende.

Té els següents dialectes: Deng (Todii), Kongba i Senje.

Els Gola viuen a petits pobles escampats al llarg dels boscos de la zona. Els territoris que actualment ocupen els Gola antigament eren boscos humits tropicals deshabitats. Al llarg dels segles el seu paisatge ha canviat molt a causa de la desforestació per a crear noves terres de cultiu.

La majoria Gola es dedica a l'agricultura de subsistència. L'arròs és el cultiu principal. Tenen tècniques de cultiu molt desenvolupades i això fa que tinguin excedent d’arròs. Amb la construcció de carreteres, la població jove se’n va a les ciutats a treballar.

Els seus habitatges són circulars, fets de fang i amb les teulades de palla. Els homes han de netejar els camps i cultivar la terra. Les dones i els nens ajuden a plantar l'arròs i altres cultius com nyams, cacauet i taro. Una de les responsabilitats dels nois és vigilar les collites i la cacera de petites aus i animals lluny dels camps. Les dones seguen els conreus i les noies desgranen l'arròs.

Els Gola són diferents dels pobles veïns perquè són més esvelts i prims i tenen un color de pell més clar.

Aproximadament, el 75% dels Gola són musulmans mentre que la resta mantenen la seva religió tradicional.

Els elements principals de la religió tradicional Gola són: la seva creença en els esperits de determinats éssers no humans i el Culte als Avantpassats.

Creuen en la reencarnació. Quan algú es mor, es creu que reneix en un altre membre de la família del seu pare o la seva mare. Per això, s'usen els noms dels avantpassats una i altra vegada.

Les cerimònies principals i els ritus estan associats a l'agricultura. Ningú no pot segar els conreus abans de realitzar les ofrenes dels primers fruits als déus. Durant els temps de sequera fan ofrenes (normalment se sacrifica algun animal) i oracions per atreure la pluja al déu anomenat Da.

Entre els Gola, la circumcisió és el ritu d'iniciació més important per a un noi. Aquest temps és també un temps d'aprenentatge religiós. Durant un mes després de la circumcisió, el noi s'aparta i no pot parlar amb ningú. A partir de llavors serà considerat com un adult capaç d'assumir responsabilitats, merèixer major respecte dels seus majors i participar en determinats cultes religiosos.

Bàrbara Di Cassia. 5è Cassià Costal

EL PORTUGUÈS, EL BASSA I EL BOLA

Pot semblar estrany però, a la nostra escola situada al mig de Girona, es poden sentir parlar les següents llengües: català, castellà, anglès, xinès, portuguès, romanès, rus i àrab. Això demostra fins a quin punt arribem a ser pluriculturals.
L’arribada de companys i companyes de diferents països ha permès que sigui possible aquest fet.
Començarem per una de les llengües més parlades del món: el portuguès.
El portuguès prové del llatí que es parlava a l’Imperi Romà. Es va començar a utilitzar a Galícia i va anant baixant de nord a sud per Portugal.
Actualment, és la llengua principal de Portugal, Brasil, Angola, Guinea Bissau, Moçambic, Cabo Verde, St. Tomé, Macao i altres zones de l’Índia que varen ser colonitzades per portuguesos, com Goa, Daman, Dadra o Nagar. També es parla en les zones frontereres de Brasil amb Bolívia, Paraguai i Uruguai.
Podem dir que hi ha uns 230 milions de persones que el parlen.
Un escriptor del segle XVI, Luís Vaz Camoens, va ser molt important pel seu relat en forma de poema anomenat “Os Lusíadas” sobre els grans fets que van fer els portuguesos a l’època dels descobriments.
Hi ha molts personatges rellevants que parlen el portuguès, com és en José Saramago, un escriptor actual molt conegut que va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1998.
I del món de l’esport, hi ha en Ronaldinho, conegut jugador de futbol en l’actualitat tal com en temps passats ho va ser en Pelé .

Entre les llengües menys parlades al món trobem el bassa i el bola. El bassa és una de les llengües de la família nígerocongolesa. Té un alfabet autòcton que es diu la escriptura Vah i que data de finals del segle XIX.
Hi ha unes 352.000 persones que el parlen entre els habitants de Libèria i els de Sierra Leone, ambdós països del continent africà.
Existeixen alguns dialectes d’aquest idioma i és diferent del que es parla a Nigèria o al Camerun, malgrat tenir el mateix nom.
El bola pertany a la família austronèsica i al grup malaiopolinesi i es parla a Papua Nova Guinea i també té diferents dialectes. Hi ha unes 13.750 persones que el parlen.

Classe de 5è
Joan Bruguera

L' ESPANYOL , EL PARE I EL SOU

A l' escola Marta Mata som 296 alumnes. Les llengües més parlades són el Català i el Castellà.
Tambe tenim companys de diferents nacionalitats: Romanesos, Hondurenys, Brasilenys, Marroquins, Argentins... entre d'altres. Tots junts ens ho passem molt bé i aprenem uns dels altres.

Joan Heredia
5è.
CEIP. Marta Mata


L' Espanyol és una de les nou llengües més parlades
al món i pertany a la família lingüistica Indoeuropea. L' Espanyol és una llengua romànica que es parla a Espanya, Amèrica, Àfrica i Àsia. Té entre 357.000.000 i 370.000.000 parlants com a llengua vehicular.

L'Espanyol també és coneix com a Castellà; aquest és el dialècte a partir del qual es va desenvolupar l'Espanyol.
El Castellà va tenir els seus orígens a Burgos i a mesura que la reconquesta avançava cap al sud, el Castellà va establir-se a Madrid i Toledo. De manera semblant, el Castellà ha fet recular la frontera del Basc i també a l'extrem meridional la del Català.
A partir de finals del segle XV ( si fa no fa) l' idioma adquirirà les seves característiques modernes.


Abner Andino
Ramon Peralt
6è
CEIP. Marta Mata


EL PARE

El Pare és una llengua minoritària que es parla a Papua Nova Guinea, provincia occidental. També se li pot dir Pa - akium - pare.
Aquesta llengua pertany a la família del Papua i el parlen 2.000 persones.

EL SOU

El Sou és una llengua minoritària que pertany a la família Austríaca.
Aquesta llengua es parla a Laos: districtes de Phouvong i Sanamxai.
El Sou prové d' un grup anomenat Austroasiàtic.
Actualment el parlen 2.360 persones.


Sílvia Font
5è
CEIP. Marta Mata