Mercè Rodoreda i Josep Carner

A la classe de cinquè de l’escola Eiximenis ens hem apropat a la persona i a l’obra de la Mercè Rodoreda ja que aquest any es commemora el centenari del seu naixement i els vint-i-cinc anys de la seva mort.
Tot i que Mercè Rodoreda té molta més obres en prosa que en poesia, hem llegit i il·lustrat un poema que originalment va escriure a màquina, que no té títol i que diu així:

Vestit cenyit i brodat
De pàmpols i menta fresca.
Amb arracades de perla.
Deu-li xocolata amb xicra
i un ram de flors de tabac.
Petita i arrepenjada
a la barana del mar,
tots el peixos se la miren,
i s’aturen per mirar.
Ves-te’n a la Martinica
Amb un paraigua esquinçat.
Tota la nit a la falda
Adormida com un gat.
Els llessamins es desmaien
i es desmaia un lliri blau
amb una vela de tela
i un rem de fusta del bosc.
Posa’t al cap una rosa
I un llaç verd per cinturó.


També hem seleccionat , llegit i il·lustrat uns poemes d’en Josep Carner. Aquests poemes sí que tenen títol i els hem trobat més fàcils d’entendre.

EL CARGOL

-Tinc banyes que no fereixen,
Menjo tan de verd com puc
I, com una joia viva,
Porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
I peus feixucs o ferrats
Que sabrien esclafar-me
Damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un : - Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.



AI, QUIN FRED QUE FA!

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades,
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar!

Barcelona, gran casal,
flor de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
somriu i s’allunya.
Diu: - Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser
al cim de les branques,
rams de roses blanques.



SOL VINE

Sol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.

5è Eiximenis