LA LLENGUA POM I PANA

Les llengües pomo o pomoanes , també anomenades kulanapanas són unes llengües que es parlen a Califòrnia i EEUU a la costa del Pacífic. Són unes llengües que estan en perill d’extinció.
Aquestes llengües existien a Nord Amèrica abans de que arribessin els europeus.
Abel Cubarsí C.E.E PALAU

EL BENGALÍ

És una llengua indoeuropea del grup índic oriental derivada del Magadhi, de cultura important, d'ús oficial a Bangla Desh i a l'estat indi de Bengala Occidental. La parlen més de 100 milions de parlants.
Aquesta llengua està caracteritzada per una gran simplificació morfològica. No posseeix formes especials per a notar el gènere. El plural és també sovint notat amb l'addició d'un terme, en aquest cas, quantitatiu. L'adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas. El verb no distingeix les formes del singular i del plural.
El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses. Hi ha notables diferències entre la llengua col·loquial i la llengua literària. La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli. La llengua literària posseeix un vocabulari molt influït pel sànscrit i unes formes gramaticals arcaiques, i pràcticament és intel·ligible únicament per les persones instruïdes.

Alpha Sisoho, Nara Baragi, Helena Carretero, Yaiza Matas, Laia Salinas, Sergio Soto, Alba Romero, Emilia Colomer, Jeanne Latron, Abel Cubarsí i Manu Trubat. C.E.E PALAU

COM ES POT FER TEATRE EN DIFERENTS LLENGÜES?

Les diferents llengües ha estat el tema de la setmana cultural de la nostra escola. La nostra classe ha fet una obra de teatre molt divertida, es titulava “Escudella Express”.
Uns cuiners, molt de casa nostra i un xic eixelebrats , anaven arreu del món i feien una recepta del país que visitaven i es transformaven i parlaven amb la seva llengua.
Els cuiners van viatjar fins el Marroc, on van trobar en Manu que va fer un “Kebab”. L’Emilia era italiana i ens va cuinar una “ Pizza Calzone”. A la Xina l’Alba va fer un “Rollito de Primavera” molt especial. La Jeanne Latron, com no, estava a França i va cuinar una fantastica “omelette” a la française. I per acabar l’Abel va anar a Mexic i va cuinar uns ”huevos picantes” amb molt de chile.
Que tingueu una bona cuina!!!!!!!!!!!!!!!!

EMÍLIA COLOMER C.E.E PALAU

El xinès

La xina és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. El xinès és la llengua més parlada al món, la segueixen l’anglès i l’espanyol. Més de mil milions d’habitants parlen xinès. El xinès està composat per un gran nombre de dialectes, aquests dialectes són molt diferents entre ells, són tant diferents que entre dialectes diferents no s’entenen. El Xino mandarí el Xino cantonès són els dialectes que més es parlen en totes les províncies.
La llengua escrita té uns 15.000 caràcters, això fa que sigui força difícil aprendre-la perfectament. De fet, amb un coneixement de 3.000 caràcters que tens un nivell acceptable de xinès i ja podries, fins i tot, llegir el diari. La cal·ligrafia d’aquest idioma és un art i els millors cal.ligrafistes són considerats artistes.

Ona Marquès, Alba Thió, Joan Serra, Manel Rodríguez. 6è Eiximenis.

Jordi de Sant Jordi

Durant la seva vida va ser cavaller i escriptor. Va néixer al País Valencià a la segona meitat del segle XIII i va morir, provablement l’any 1424. Expliquen que des de molt jove va ser ensenyat amb el càrrec de cambrer reial. La majoria de les seves composicions són de caire amorós, essencialment trobadoresc, i la seva lírica es característica per la suau tristor.
A continuació anomenem algunes de les seves obres; Crida a les dones, lo canviador, cançó d’opòsits i estramps.
Actualment, alguns dels seus poemes han estat musicats per Raimon.

Carla Ríos, Bernat Creus, Maria Sàbat i Marta Fossas 6è Eiximenis

LA VIDA DE LA MERCÈ RODOREDA

Va néixer a Barcelona l’any 1908, i va morir a Girona l’any 1983, quan tenia 75 anys.
De petita va anar molt poc a l’escola. Va canviar tres vegades d’escola i no tenia gaires amics. Per no avorrir-se, es passava les hores a casa seva llegint i somniant les histories que després de gran escriuria.
El seu pare i el seu avi matern van ser els seus grans mestres, i les persones que més la varen influir. Quan es va morir el seu avi, el seu oncle Joan que estava a l’Argentina va tornar a Barcelona. Quan la Mercè tenia 21 anys es va casar amb el seu oncle i varen tenir un fill en Jordi. Quan en Jordi tenia un any es varen separar, el matrimoni va ser un fracàs.
Amb la guerra civil espanyola del 1936 la Mercè ha de marxar a l’exili. En Franco no volia que es parlés i escrivís en català, i com que la Mercè escrivia català va haver de marxar cap a França amb altres escriptors catalans.
Va estar a París i a Ginebra, on va viure amb el seu amant, en Joan prat. Després va tornar a Catalunya l’any 1972. Es va establir a Girona, concretament a Romanyà de la Selva. Va comprar una casa que es veiés com sortia i es ponia el sol. Per la Mercè era molt important que allà on vivia hi haguessin moltes flors. Les necessitava per viure, perquè li recordaven la casa on havia nascut.
Les seves principals obres són: Mirall trencat, la Plaça del Diamant, Aloma, Quanta quanta guerra,...
L’any 1983 es va morir de càncer, i està enterrada en el cementiri de Romanyà de la selva.

Alpha Sisoho, Nara Baragi, Helena Carretero, Yaiza Matas, Laia Salinas, Sergio Soto, Alba Romero, Emilia Colomer, Jeanne Latron, Abel Cubarsí i Manu Trubat. C.E.E PALAU

MERCÈ RODOREDA

La Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l’any 1908. va ser una escriptora catalana considerada per molta gent, com l’escriptora més important a la narrativa d’avui dia.
L’any 1939 es va exiliar a França, desprès va tornar a Catalunya on va escriure en companyia de dues amigues de l’època en que va està treballant en comissariat de la propaganda, les obres són les següents: Mirall trencat, Aloma, La plaça del diamant i El carrer de les camèlies. Va morir l’any 1983 a Girona.

BET BARCELÓ C.E.E PALAU

Mercè Rodoreda i Josep Carner

A la classe de cinquè de l’escola Eiximenis ens hem apropat a la persona i a l’obra de la Mercè Rodoreda ja que aquest any es commemora el centenari del seu naixement i els vint-i-cinc anys de la seva mort.
Tot i que Mercè Rodoreda té molta més obres en prosa que en poesia, hem llegit i il·lustrat un poema que originalment va escriure a màquina, que no té títol i que diu així:

Vestit cenyit i brodat
De pàmpols i menta fresca.
Amb arracades de perla.
Deu-li xocolata amb xicra
i un ram de flors de tabac.
Petita i arrepenjada
a la barana del mar,
tots el peixos se la miren,
i s’aturen per mirar.
Ves-te’n a la Martinica
Amb un paraigua esquinçat.
Tota la nit a la falda
Adormida com un gat.
Els llessamins es desmaien
i es desmaia un lliri blau
amb una vela de tela
i un rem de fusta del bosc.
Posa’t al cap una rosa
I un llaç verd per cinturó.


També hem seleccionat , llegit i il·lustrat uns poemes d’en Josep Carner. Aquests poemes sí que tenen títol i els hem trobat més fàcils d’entendre.

EL CARGOL

-Tinc banyes que no fereixen,
Menjo tan de verd com puc
I, com una joia viva,
Porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
I peus feixucs o ferrats
Que sabrien esclafar-me
Damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un : - Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.



AI, QUIN FRED QUE FA!

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades,
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar!

Barcelona, gran casal,
flor de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
somriu i s’allunya.
Diu: - Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser
al cim de les branques,
rams de roses blanques.



SOL VINE

Sol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.

5è Eiximenis

Llengues de la nostra escola

Les llengües que es parlen en l' entorn de la nostra escola són prou diverses segons hem pogut esbrinar gràcies a una enquesta que s'ha fet als pares i mares on se'ls demanava quina era la seva llengua nadiua.
Amb les respostes a la mà hem vist que la majoria parlen català i castellà a casa, a vegades un i a vegades tots dos en el mateix idioma. S'inclouen aquí els arribats darrerament des de l'Amèrica del sud i centre ( variants de l'espanyol ) .
Les altres llengües, diguem-ne foranes són unes 18 en total, de quatre continents del món i els seus noms són aquests:

Europees: anglès, francès, italià, portuguès, polonès, rus, croata, romanès i lituà.

Africanes: àrab, bereber, fulah, mandinga i sarajule.

Americanes: aymara i brasiler ( portuguès )

Asiàtiques: hindi i urdu.

Toni Ibàñez i Jordi Gispert. 6è Montfalgars