La llengua Àrab

LA LLENGUA ÀRAB
العربية

La llengua àrab és la llengua parlada pel poble àrab. És una llengua semítica, és a dir, llengua parlada a l’antiga Mesopotàmia (actual Iraq) fa més de 3000 anys. És per tant una de les llengües més antigues.
“L'Alcorà o al-Qurān" és pels musulmans com la BÍBLIA dels cristians. El missatge original estava escrit en àrab. De l'Alcorà se n'han fet traduccions a molts idiomes.
L’origen de la llengua àrab es remunta al segle II de la nostra era i es considera una llengua revelada directament a Ismael, fill d’Abraham. Les primeres escriptures en àrab són del segle VI.
Aquesta llengua s'ha estès per Orient Mitjà, Nord-Àfrica, i Àsia Occidental. La parlen 225 milions de persones.

Marc Capell, 5è A, Escola Migdia

La llengua Mina

LA LLENGUA MINA

L'idioma Mina és una de les divuit llengües menys parlades del món. El parlen només unes 220.000 persones a l'esxtrem sud de Togo (Àfrica), juntament amb altres idiomes com l'Ewe, el Dagomba i el Kabye i l'idioma oficial que és el Francès.

Togo té una població d'uns 5,4 milions d'habitants.
Algunes expressions de l'idioma mina són: Akpe (gràcies), akpe ka ka (molte gràcies), sodelo, sodé (adéu), mia do go (ens veiem més tard), aá (sí) i ao (no).

Tot i que no hi ha gaire gent parlant en mina, sí que hi ha escriptors en aquesta llengua, com és el cas de l'escriptora Ged Ami, psudònim utilitzat per >Lolonyo Amivi Brigitte Beauty M'Baye en tots els seus escrits. Va publicar l'obra "Etrange Heritage" l'any 1985.

David Varas - 5è - Migdia

L'idioma Gola

L’idioma Gola és la llengua pròpia del poble Gola, també s’anomena Gula. Es parla a Libèria occidental, entre els rius Mano i St. Paul i a Sierra Leona a les províncies de Kenema i Pujehun (frontera amb Libèria). A Libèria el parlen aproximadament unes 99.300 persones i a Sierra Leona el parlen unes 8000 persones, tot i que la tendència és que aquests canviïn al Mende.

Té els següents dialectes: Deng (Todii), Kongba i Senje.

Els Gola viuen a petits pobles escampats al llarg dels boscos de la zona. Els territoris que actualment ocupen els Gola antigament eren boscos humits tropicals deshabitats. Al llarg dels segles el seu paisatge ha canviat molt a causa de la desforestació per a crear noves terres de cultiu.

La majoria Gola es dedica a l'agricultura de subsistència. L'arròs és el cultiu principal. Tenen tècniques de cultiu molt desenvolupades i això fa que tinguin excedent d’arròs. Amb la construcció de carreteres, la població jove se’n va a les ciutats a treballar.

Els seus habitatges són circulars, fets de fang i amb les teulades de palla. Els homes han de netejar els camps i cultivar la terra. Les dones i els nens ajuden a plantar l'arròs i altres cultius com nyams, cacauet i taro. Una de les responsabilitats dels nois és vigilar les collites i la cacera de petites aus i animals lluny dels camps. Les dones seguen els conreus i les noies desgranen l'arròs.

Els Gola són diferents dels pobles veïns perquè són més esvelts i prims i tenen un color de pell més clar.

Aproximadament, el 75% dels Gola són musulmans mentre que la resta mantenen la seva religió tradicional.

Els elements principals de la religió tradicional Gola són: la seva creença en els esperits de determinats éssers no humans i el Culte als Avantpassats.

Creuen en la reencarnació. Quan algú es mor, es creu que reneix en un altre membre de la família del seu pare o la seva mare. Per això, s'usen els noms dels avantpassats una i altra vegada.

Les cerimònies principals i els ritus estan associats a l'agricultura. Ningú no pot segar els conreus abans de realitzar les ofrenes dels primers fruits als déus. Durant els temps de sequera fan ofrenes (normalment se sacrifica algun animal) i oracions per atreure la pluja al déu anomenat Da.

Entre els Gola, la circumcisió és el ritu d'iniciació més important per a un noi. Aquest temps és també un temps d'aprenentatge religiós. Durant un mes després de la circumcisió, el noi s'aparta i no pot parlar amb ningú. A partir de llavors serà considerat com un adult capaç d'assumir responsabilitats, merèixer major respecte dels seus majors i participar en determinats cultes religiosos.

Bàrbara Di Cassia. 5è Cassià Costal

EL PORTUGUÈS, EL BASSA I EL BOLA

Pot semblar estrany però, a la nostra escola situada al mig de Girona, es poden sentir parlar les següents llengües: català, castellà, anglès, xinès, portuguès, romanès, rus i àrab. Això demostra fins a quin punt arribem a ser pluriculturals.
L’arribada de companys i companyes de diferents països ha permès que sigui possible aquest fet.
Començarem per una de les llengües més parlades del món: el portuguès.
El portuguès prové del llatí que es parlava a l’Imperi Romà. Es va començar a utilitzar a Galícia i va anant baixant de nord a sud per Portugal.
Actualment, és la llengua principal de Portugal, Brasil, Angola, Guinea Bissau, Moçambic, Cabo Verde, St. Tomé, Macao i altres zones de l’Índia que varen ser colonitzades per portuguesos, com Goa, Daman, Dadra o Nagar. També es parla en les zones frontereres de Brasil amb Bolívia, Paraguai i Uruguai.
Podem dir que hi ha uns 230 milions de persones que el parlen.
Un escriptor del segle XVI, Luís Vaz Camoens, va ser molt important pel seu relat en forma de poema anomenat “Os Lusíadas” sobre els grans fets que van fer els portuguesos a l’època dels descobriments.
Hi ha molts personatges rellevants que parlen el portuguès, com és en José Saramago, un escriptor actual molt conegut que va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1998.
I del món de l’esport, hi ha en Ronaldinho, conegut jugador de futbol en l’actualitat tal com en temps passats ho va ser en Pelé .

Entre les llengües menys parlades al món trobem el bassa i el bola. El bassa és una de les llengües de la família nígerocongolesa. Té un alfabet autòcton que es diu la escriptura Vah i que data de finals del segle XIX.
Hi ha unes 352.000 persones que el parlen entre els habitants de Libèria i els de Sierra Leone, ambdós països del continent africà.
Existeixen alguns dialectes d’aquest idioma i és diferent del que es parla a Nigèria o al Camerun, malgrat tenir el mateix nom.
El bola pertany a la família austronèsica i al grup malaiopolinesi i es parla a Papua Nova Guinea i també té diferents dialectes. Hi ha unes 13.750 persones que el parlen.

Classe de 5è
Joan Bruguera

L' ESPANYOL , EL PARE I EL SOU

A l' escola Marta Mata som 296 alumnes. Les llengües més parlades són el Català i el Castellà.
Tambe tenim companys de diferents nacionalitats: Romanesos, Hondurenys, Brasilenys, Marroquins, Argentins... entre d'altres. Tots junts ens ho passem molt bé i aprenem uns dels altres.

Joan Heredia
5è.
CEIP. Marta Mata


L' Espanyol és una de les nou llengües més parlades
al món i pertany a la família lingüistica Indoeuropea. L' Espanyol és una llengua romànica que es parla a Espanya, Amèrica, Àfrica i Àsia. Té entre 357.000.000 i 370.000.000 parlants com a llengua vehicular.

L'Espanyol també és coneix com a Castellà; aquest és el dialècte a partir del qual es va desenvolupar l'Espanyol.
El Castellà va tenir els seus orígens a Burgos i a mesura que la reconquesta avançava cap al sud, el Castellà va establir-se a Madrid i Toledo. De manera semblant, el Castellà ha fet recular la frontera del Basc i també a l'extrem meridional la del Català.
A partir de finals del segle XV ( si fa no fa) l' idioma adquirirà les seves característiques modernes.


Abner Andino
Ramon Peralt
6è
CEIP. Marta Mata


EL PARE

El Pare és una llengua minoritària que es parla a Papua Nova Guinea, provincia occidental. També se li pot dir Pa - akium - pare.
Aquesta llengua pertany a la família del Papua i el parlen 2.000 persones.

EL SOU

El Sou és una llengua minoritària que pertany a la família Austríaca.
Aquesta llengua es parla a Laos: districtes de Phouvong i Sanamxai.
El Sou prové d' un grup anomenat Austroasiàtic.
Actualment el parlen 2.360 persones.


Sílvia Font
5è
CEIP. Marta Mata

Característiques de l'obra de Mercè Rodoreda.

L'obra de Mercè Rodoreda ha estat comparada, pel seu estil i la seva capacitat de descripció, amb la de l'escriptora Virginia Wolf, la qual ella admirava.
Algunes de les caracterísitques de l'obra de Rodoreda són una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista, així com un estil narratiu poètic carregat de simbolisme.

Alguns dels títols més destacats de la seva obra són:

Aloma(1958), Mirall Trencat (1974), La Plaça del Diamant (1962), Viatges i Flors (1962), Quanta, Quanta Guerra (1980), Jardí vora el Mar (1967),...

Sergi Vilar Vicente
Cassià Costal 6è B

Per què la Mercè Rodoreda va començar a escriure.

La infantesa de Mercè rodoreda va estar marcada per la figura del seu avi en Pere Gurguí, que li va inculcar un profund catalanisme que la va acompanyar durant tota la seva vida. En el 1928, als vint anys, Rodoreda es va casar amb el seu oncle senyor Joan Gurguí, catorze anys major que ella i va tenir el que va ser el seu únic fill, Jordi.
El matrimoni amb aquest home no l'omplia i Mercè Rodoreda va buscar en l'escriptura una vàlvula de escapament que li permetés fugir d’una vida monòtona. I així va ser com Mercè Rodoreda es va convertir en una escriptora catalana molt important.

Mireia Nadal
Cassià Costal 6è B

El Rus

El Rus es la llengua eslava més parlada i pertany al grup de llengües indoeuropees. Es parla a Rússia, Ucraïna, Bielorússia... però només és oficial a Rússia, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan i a les Nacions Unides.

Parlen rus entre 265 i 300 milions d'habitants del món (entre 140 i 150 com a llengua materna).

A partir del segle X en trobem les primeres restes d’escriptura. El rus s’escriu amb l’alfabet ciríl·lic i té una gramàtica molt complicada. Costa molt de pronunciar-lo bé.

L’abecedari rus consisteix en 33 lletres: 21 consonants, 10 vocals i 2 lletres sense so.

А /a/	Б /b/	В /v/	Г /g/	Д /d/	Е /je/	Ё /jo/	Ж /ʒ/	З /z/	И /i/	Й /j/
К /k/	Л /l/	М /m/	Н /n/	О /o/	П /p/	Р /ʀ/	С /s/	Т /t/	У /u/	Ф /f/
Х /ɤ/	Ц /ʦ/	Ч /tʲʆ/	Ш /ʃ/	Щ /ʆ/	Ъ //	Ы /ɪ/	Ь / ʲ/	Э /ɛ/	Ю /ju/	Я /ja/

Sergio González, Miquel Martínez i Esther Motjer. Cassià Costal 6è B

Llengua HINDI

L'Índia és un gran país on actualment hi viuen més de mil cent milions de persones(1.100.000). Diuen que és com un subcontinent ja que hi ha tots els trets naturals i climàtics que es poden trobar en un continent: deserts, muntanyes molt altes, rius cabalosos, mars, meletes, selves, etc...L'Índia és una República federal de estats. A l'Índia es parlen 388 llengües. La més estesa és l' hindi, parlada per uns 400 milions com a llengua materna i uns altres 400 com a segona. Per llei, és l'idioma oficial del país. Així doncs, a les escoles s'aprèn l'idioma de cada estat i l´hindi com segona llengua. La llengua anglesa també és molt estesa en tots els àmbits de la societat i molta gent l'entén i l'estudia. És un record del llarg temps que l´Índia fou colònia anglesa fins que es va independitzar ara fa uns seixanta anys. Els altres idiomes més parlats al país són: telegu, marathi, tàmil, panjabi i el bengalí. Tots són de la família indoeuropea, grup indoiraní, subgrup indoari, excepte el tàmil que és de família dravídica.
Es parla hindi també a molts països on la comunitat d'immigrants d'aquell país és molt nombrosa, com per exemple a Gran Bretanya, Estats Units, Austràlia...etc.

Segons un nostre company la pronunciació de les següents paraules en hindi és aquesta:

pare- pàpa amic-doost aigua- pani sí- jaan

mare- màma gràcies- sucria família- parbar no-naji

menjar- roti hola-namasté si us plau-kripaya

Toni Ibàñez i Jordi Gispert. 6è. Montfalgars

Nen i Ona

Llengua NEN

La llengua "NEN" és una de les moltes ( unes 828 ) que es parlen a Papua Nova Guinea, unes illes de l'oceà Pacífic (Oceania). Papua Nova Guinea és on hi ha més idiomes o llengües del món. Cada llengua però, és parlada per molt poques persones.
El nom de la família del Nen és: Papua. Pertany al grup Fly. Actualment el parlen 250 persones a la província Occidental, al poble de Bimadeben, barrejada entre les llengües Nambo i Id

Llengua ONA

La llengua " ONA" té altres noms com: Aona, Selknam i Shelnam. El nom de la seva família és: Ameríndia. Pertany al grup Andí. Abans es parlava a l' Argentina i Xile (Amèrica del Sur), a l' extrem sud de Terra de Foc i la Patagònia. Ara, actualment no el parla ningú, aquesta llengua està extingida, probablement extingida, segons algun estudiós, perquè fa pocs anys hi havia 2 ò 3 persones que l'usaven. Els que parlaven abans la llengua "ONA", parlen espanyol actualment.
Jordi Gispert i Toni Ibàñez. 6è. Montfalgars